Aquest país estrany, construït al gel, sembla “penjat” del cap de Sibèria als mapes de geografia, entre el mar d’Okhotsk i el de Bering. En aquest regne d’estepes i gel, es juga una decisiva partida de joc polític. En la cara que dóna a Amèrica, els volcans de Txucotka vigilen un oceà estratègic. A l’extrem oriental, l’última frontera russa s’envolta de dues serralades de muntanyes volcàniques en permanent activitat. Els habitants indígenes són pescadors (salmó, foca, balena blanca), organitzats en clans matriarcals, xamanistes (culte a les forces de la natura), comencen a criar rens.
Aquest poble amb nom de somni i de fred va ser oblidat per la història durant molt de temps. Es mou per poder sobreviure a qualsevol preu. Aquesta ètnia prové d’una contrada situada en algun lloc entre Mongòlia i l’Àsia Central. Des d’allà, 15000 anys a.C. aprofitant les temporades de calor del final de l’època glaciar, un primer grup d’homes prehistòrics va emigrar cap al nord-est d’Àsia, “l’estret de Bering”.
Presoners d’una història recent que va malmetre la seva cultura i saviesa, i ofegats per la crisi de Rússia, que els obligà a sobreviure pels seus propis mitjans, s’enfronten al futur: els fa pensar que volen viure com abans.
Entre aquests pobles, els esquimals, habitants d’aquestes terres que composen el Conjunt Folklòric Nacional “Ergyron”, crearen nous campaments tradicionals i sense relació amb el mode de vida que intentaren imposar-los durant l’època soviètica. Així reviuen les claus d’aquesta cultura, que els antropòlegs anomenen “subsistència”, que fa de la supervivència en condicions extremes una excel·lent manera de viure. Així, la memòria de temps antics, ignorada durant molt de temps, renaix diàriament.
“Ergyron”, des de 1968 reviu les festes d’altres temps. Els joves porten robes amb dibuixos manxús, ajustades a la pell. Per la dansa, les joves reviuen la seua memòria històrica. Els dansants imiten la natura; les seues danses cel·lebren la vida: l’atac d’un ós, la caça de la balena, el naixement d’un nadó, la bellesa de l’amor i de la tundra, en particular en la dansa de “gaga”, el pardal sagrat que es capbussà a la mar i portà la terra.
Aquestes danses, com oracions, es regeixen per codis simbòlics. Els dansants, coberts per un abric o vestit de pell de ren, i calçant les “torbosa”, botes tradicionals amb soles de foca, ballen al ritme dels tambors. De vegades, un acordió fa de pont entre la tradició i un debut de modernitat.
Ubicats al voltant del Pol Nord, els esquimals es comuniquen sempre a través de la dansa i de la música amb els esperits. Mentrestant, els rens venerats pels homes, busquen incansablement el liquen i les molses sota la neu. En aquesta terra, la vida és difícil i la fe dels xamans ajuda els homes a poder seguir el seu llarg camí sobre la neu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada