CONJUNT FOLKLÒRIC “ENNAWROUZ”, TUNISIA

Per milions d’europeus, Tunisia té un picant perfum d’evasió, però moltes persones deixen de banda els esplendors de la seua història al visitar només les platges. De tot el Magreb, aquest país és el més obert a la mar. Va assimilar, en tres mil anys d’història, totes les antigues civilitzacions. Veure l’altra Tunisia no és només a través de ruïnes i vestigis reconstruits d’una determinada edat d’or, sino també entendre les costums, les músiques i les danses d’una jove Tunisia independent, les senyals d’una herència sempre viva.

Aquesta és la tasca del Conjunt Folklòric Ennawrouz. Vénen de la ciutat de Madhya, creada per Oubeid Allah El Medhi el 916, i és la segona ciutat santa del país darrere de Kairouan. Construida a un promontori front la mar, protegida al fons per una bahia i a mig camí entre el nord i el sud del país, la ciutat va ser imaginada per procramar a Allah segons el ritus dels Fatimides, el que va provocar que es convertís en l’escenari de sangonoses guerres religioses. Les mesquites es multiplicaren: es deia de la ciutat que era el país dels geòmetres de Déu. 

Per la seua posició també controlà el comerç de la conca mediterrània i es convertí en una ciutat de negocis pròspera. Gegantesques fortificacions, magatzems, enormes cisternes d’aigua i mesquites li permeteren obrir-se cap a l’interior i cap a la mar. Resistí setges i atacs vinguts d’Orient i d’Europa. Carles V va ordenar la seua destrucció, perdent la seua supremacia per convertir-se en una simple guarnició tunesina, sense perdre la seua població, conservant així les relacions amb la Tunisia interior i la mar, amb ambdues tradicions.

Això explica la riquesa de l’espectacle del conjunt folklòric “Ennawrouz”, que es recolza en aquest doble origen cultural per constituir el seu repertori en uns dotze quadres diferents. Els vestits de les joves troben així la seua originalitat i riquesa: suntuosos per la riquesa de la ciutat comerciant, o més senzills quan es tracta dels treballs de la terra. Els més originals són els de la ciutat, on es segueixen teixint com les catifes i les mantes de la zona. La dona de Madhya té en un lloc privilegiat els vestits i les joies, que són d’or o plata daurada, realitzades amb perles fines i salvatges o cequís batuts en or.

Però Tunisia és també un país rural amb producció de cereals i fruites, entre d’elles els dàtils. I també l’olivera, cultivada des dels romans. La companyia expressa aquest segon aspecte de la regió volcada cap a l’interior. Els vestits són més austers i de vegades no hi ha quasi diferències entre homes i dones. Les danses són més senzilles però dinàmiques, com convé a una població acostumada a treball més difícil i més ràpid que el comerç marítim.

Així, l’autenticitat sempre procurada, es barreja amb la història i el passat d’aquesta regió. La riquesa instrumental, les coreografies molt sofisticades però també la simplicitat  estan en perfecta harmonia amb un passat ric i les profundes arrels d’un poble. Aquest ballet ens portarà al cor de l’ànima àrab-musulmana, dividida entre la percepció del passat i la sensibilitat necessària en aquestos temps moderns.