“DANZARES LATINOAMERICANOS” XILE

Xile pot definir-se com un país de tres continents. Forma part d’Amèrica del Sud, Oceania i l’Antàrtic. Alguns historiadors defensen la tesi que el nom del país prové de la paraula Chile, un tipus de pebrot de forma estreta i allargada, com la forma del país. Sigui com sigui, Xile s’estén sobre 4.300 quilòmetres de llarg, de Perú al Cap d’Hornos, amb només 180 quilòmetres d’ample. Fronteres naturals aïllen Xile dels seus veïns: separat de l’Argentina per la serralada dels  Andes i de Bolívia i Perú pel desert d’Atacama, un dels més àrids del món.

És sota la direcció de Víctor Mora Carrera quan el grup Danzares latinoamericanos va néixer a Santiago de Xile al 2007, de la mà d’un grup de joves i professors d’educació física, amb l’objectiu de difondre els valors de les danses tradicionals llatinoamericanes. La missió de la companyia queda clara en les seves actuacions: indagar, trobar i reunir en un espectacle els elements culturals del país. 

El seu repertori agrupa vestigis del nord, on sobrevivien les cultures quítxues i aimares amb els seus carnestoltes, les seves processons i les seves festes bovines. Desembarca a la Pampa per conèixer la vida dels homes a cavall. Navega fins a l’Illa de Pasqua, part extrema de Xile en ple Pacífic, abans de tornar cap al centre del país i ballar la cueca, dansa tradicional nacional, amb elements de jota aragonesa, andalusa i fandango.

La música tradicional de Xile està influenciada pels seus orígens espanyols, americans, indis i africans. La cultura autòctona és avui present a la música a través d’instruments com el cameo (un tambor) o el batuto (una espècie de trompeta). La cultura espanyola va permetre la introducció d’altres instruments com la guitarra i diferents tipus de percussions, a més de nombrosos gèneres populars com el galerón, el corrido, i la guaracha. Tots aquests instruments són la base musical dels conjuntos criollos, petites orquestres que acompanyen els cantants de joropo.

Danzares latinoamericanos ens portarà el més profund i el més bonic de Xile, una cultura mil·lenària que la modernitat no podrà esborrar.