Zimbabwe, abans conegut com a Rodèsia, és un país situat al sud de l’Àfrica. Sense accés a la mar, limita amb Àfrica del sud, a l’oest amb Botswana, al nord amb Zàmbia i amb Moçambic a l’est. Es diu que és l’Arca de Noé d’Àfrica.
La presència humana a la regió es remunta a 500.000 anys abans de la nostra era, i els primers pobladors de Zimbaue eren els Bosquimans. L’establiment d’agricultors de llengua bantú començaria a principis de la nostra era; els avantpassats dels actuals habitants probablement provenen d’aquella civilització. Aquests entraren en contacte amb mercaders swahili de la costa africana i amb els portuguesos, que desembarcaren a les costes de Moçambic al segle XVI. Es relacionaven a través de missioners.
A finals del segle XVIII, els zulú vinguts d’Àfrica del Sud, destruiren al passar el regne de Changamire, imposant la seva dominacio. Un grup zulú dissident, els Ndebele, s’assentà cap l’any 1830 al sudoest del país, i a la segona meitat del segle XIX, la presència británica i « Boer » es va fer forta i es mantingué al front fins la independència del país l’11 de novembre de 1965.
El grup « Amawumbo Dance Company » fou fundat l’any 2000 per l’actual director artístic, el señor Alexander MHLANGA. El seu objectiu era promoure la cultura d’aquest poble pel món sencer i preservar d’aquesta manera les seues tradicions populars. El grup ha presentat a l’Àfrica del sud, a Botswana, Suècia, Gran Bretanya, Bèlgica, França i Grècia el seu espectacle, i s’ha forjat així una gran experiència que testifica la qualitat del seu repertori.
L’expressió artística del grup, sota totes les seues formes, està marcada per una càndida i exhuberant felicitat. De totes les arts, la música i la dansa han estat les que han evolucionat amb major creativitat i autenticitat. El « mafaro » designa conjuntament la dansa i el tambor, que és el veritable rei dels instruments tradicionals; marca les arribades i les sortides,i a les societats agràries, s’utilitza també a una dansa anomenada « Siyajabula », que serveix per animar.
Diversió, mode d’expressió de les emocions, la dansa serveix també per expressar la joia de viure, la compassió i la tolerancia. L’« huya titambe », espectacle nocturn realitzat per ballarins escortats per una orquestra de quaranta instruments i tambors, és molt popular a Harare. Dones elegantment vestides s’apropen lentament als homes ballant i oferint regals per que canten cobles que parlen de la vida i el seu futur. En aquest moment, la música mescla influències europees i africanes. Tot açó és el que ens oferirà el grup folklòric « Amawumbo Dance Company »…
Zimbabwe creix conservant les més antigues tradicions i mirant l’avenir amb optimisme… encara que les circumstàncies i els homes no ajuden sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada