GRÈCIA

HOREFTIKOS OMICOS TRIPOLEOS

ARCÀDIA, GRÈCIA

El Horeftikos Omicos Tripoleos es va fundar en 1977 amb el propòsit d’explorar, mantindre i difondre de la manera més exacta possible els elements folklòrics que constitueixen la seva riquesa nacional. Per acomplir aquest propòsit han fet l’esforç de registrar i atresorar les cançons, balls i costums tradicionals,en la seva forma original, per connectar el passat en el present i el futur. D’aquesta manera les noves generacions poden aprendre molt sobre els seus avantpassats. Avui dia l’associació es un element viu de la tradició grega, amb més de 200 membres i 450 estudiants involucrats.

Les activitats en el camp cultural són moltes i variades:

- Han creat classes de balls tradicionals per totes les edats i un cor. Tenen també un ampli vestuari tradicional dels diferents pobles de Grècia.

- L’associació dansaire de Trípoli ha aparegut a la televisió moltes vegades i ha participat en molts esdeveniments.

- Ha representat

les seues danses a moltes institucions, ciutats i pobles d’Arcàdia i altres llocs de Grècia.

Una de les activitats més importants al districte d’Arcàdia va ser la creació del les TROBADES DANSAIRES D’ARCÀDIA, que començaren en 1986 amb la cooperació de les autoritats culturals locals del districte d’Arcàdia i el Ministeri de Ciutadania i Ciències, i que es celebra cada any. Han representat la cultura grega en molts festivals internacionals europeus: França, Itàlia, Espanya, Alemanya, Sicília, Turquia, Xipre, on han estat distingits i premiats. També mencionar les seues dues aparicions a Estats Units, convidats per americans descendents de grecs, en conveni amb els grecs residents a Cuba, organitzat per la International Tourist Agent Convention.

A pesar de que actualment hi ha un problema cultural universal pel dèficit de valors i models per la pèrdua de les arrels tradicionals, la dansa grega continua viva i connectada amb el món actual, tant com a dansa tradicional a les festes dels pobles o a les tavernes, com una atracció turística als llocs d’estiueig i centres recreatius.

Per totes aquestes raons el paper de les associacions culturals és molt important. Mentre la memòria estiga viva i la vella generació existeixi, ells són els que coneixen les danses arcaiques que mai van ser filmades; mentre existeixin baguls oblidats en objectes i vestits que prompte es faran malbé per l’abandó, s’ha d’actuar ràpidament abans de que els models estrangers s’imposen.

En el context de les condicions socials establertes, el seu grup ha intentat mantenir la seva rica tradició, gravant la poesia de les cançons tradicionals, la intensitat i la simplicitat dels moviments de les danses tradicionals actuals i la bellesa de vestits tradicionals autèntics. Intenten també recordar als més grans i explicar als més joves la manera de ser dels grecs: l’amor al seu país, l’enfrontament dels problemes amb generositat i seny, l’amor a la bellesa i la solidaritat amb els amics amb dignitat i franquesa.