KENIA

CONJUNT FOLKLORIC « AFRICAN TUMBAS»

KENIA

Independent des de 1963, Kenia agrupa pobles d’una gran varietat ètnica i cultural. Junt els orgullosos pastors massais, que també viuen en les estepes de la propera Tanzània, el país conté més de quaranta ètnies diferents i més de seixanta idiomes i dialectes. L’anglès i el kisuahili, idioma d’origen bantú, són els idiomes oficials del país.

Els pobles de Kenia comparteixen certes particularitats culturals, herència de nombrosos segles d’assimilacions i mescles. Deixant a banda els Suahilis de la costa, que desenvoluparen una cultura principalment mercantil i marítima, es tracta, majoritàriament de societats agrícoles i ramaderes. En només un segle la majoria de les cultures indígenes kenyanes, principalment transmeses per via oral, pergueren la seua essència. Aquesta pèrdua va continuar amb el èxode rural i la industrialització del país. Però certes pràctiques artístiques i artesanals es perpetuen, com les músiques luo i suahili, la escultura kamba, el teatre kikuyu, les danses i els cants massais.

Kenia és famosa per l’atractiu del safari, que li va donar fama internacional. Al idioma kisuahili, també anomenat suahili, la paraula safari significa « viatge ».Des de la prohibició de la cacera, en 1977, les fotos i els vídeos són els únics trofeus que els visitants poden aconseguir.

El conjunt del territori kenià es troba poblat per una extraordinària fauna salvatge, entre la qual es troben els cinc mítics animals africans: l’elefant, el lleó, el rinoceront, el búfal i el lleopard, als quals s’afegeixen totes les classes d’antílops, gacel·les, zebres, girafes i primats. Els profunds fons submarins de les llacunes costeres posseeixen també els més bonics jardins de coralls del món.

Aquest país es troba delimitat al nord pels deserts de Somàlia, Etiòpia i Sudan, a l’est per Somàlia i l’oceà Índic, al sud per Tanzània i a l’oest per Uganda. Físicament el podem dividir en quatre grans regions: la vall del Riff i les Altes Terres del centre són una regió muntanyenca, fèrtil, amb nombrosos llacs, i també és la zona més poblada. El nord i l’est, semi àrids i dedicats a la fauna salvatge, són el territori dels pobles nòmades i els seus ramats. L’oest es composa d’una vasta plana que baixa fins el llac Victòria i és una regió agrícola, on es cultiva te i blat. Pel que fa al litoral turístic costaner, es composa d’una estreta plana dedicada a l’agricultura del coco, fruites, productes lactis i cotó.

El conjunt folklòric «African Tumbas», fundat el 1996 a Nairobi, pretén propagar les tradicions dels quaranta dos pobles que forment la Nació Kenyana. A través dels instruments musicals i els vestits de les diferents tribus, conta la història d’aquest país. Travessat pel seu centre per la línia fictícia de l’Equador, Kenia agrupa en una superfície relativament modesta una mostra quasi completa dels diferents paisatges africans: planes immenses, altiplans coberts de sabanes recorregudes per boscos d’acàcies i baobabs, rius sinuosos rodejats de frondosos passadissos boscosos, vastes deserts puntejats de estranyes formacions rocoses, llacs de muntanya de color jade o turquesa, massissos muntanyencs coberts de neus perennes, en vessants cobertes de matolls i selves plujoses, platges tropicals bordejades d’esculls coral·lins al llarg de l’oceà Índic.