Dansa del Pastor, Traiguera

La Dansa del Pastor també coneguda per les gitanetes és una dansa ritual-processional conservada al poble de Traiguera a la comarca del Baix Maestrat. Està formada per un grup de dones agrupades en cantereres i llauradores i un home al mig fent la figura del pastor i va dirigint la dansa.

Aquesta va ser introduïda l’any 1936 per mossèn Francesc Pastor natural de Sorita que després també la va introduir-la a La Jana. Es va començar a ballar el dia 7 de setembre de 1939 quan fou estrenada la nova imatge de la Verge de la Font de la Salut amb una gran processó a l’ermitori. Des de 1942 fins a 1945 les gitanetes quasi no es van ballar. L’organització del ball de les gitanetes es va reprendre amb força l’any 1945 i el 1946 per tal d’anar al Pregó de la Magdalena de Castelló i eixe mateix any al concurs de Coros y Danzas que organitzava la Secció Femenina.

El ball es fa per parelles una canterera i una llauradora. El pastor durant la dansa va anomenant cada part del ball que s’ha de fer; per exemple, el caragol, la volta, els brulladors... Les gitanetes han adquirit certa popularitat dins del folklore castellonenc i això ha propiciat en que la dansa s’haja arrelat cada vegada més al folklore traiguerí.

Pel que fa a la indumentària de les cantereres antigament vestien sobre la camisa blanca, faldetes de batistilla, davantal negre, justillo de flors, mocador de pit creuant als muscles, calces blanques i espardenyetes de beta negra i una canterella al costat. Les llauradores en canvi sobre la camisa blanca vestien les faldetes blaves amb randes blanques per baix, justillo, davantal blanc, mantó clar sobre el pit, calces blanques i espardenyetes de beta negra i un cistellet amb rams d’olivera. El pentinat s’anomenava picaport i consistia en portar el cabell estirat cap el darrera en forma de trena.

El pastor anava vestit amb mocador al cap, espardenyes de betes, camisa blanca, armilla i el gran bastó a la mà.

Pel que fa a la música hem de dir que es tracta d’un ritme antic similar als que es conerven en altres danses rituals del Maestrat i dels Ports associats als antics “aksaks”. El instruments amb que s’interpreta és la dolçaina i el tabal propis de la tradición més antiga valenciana. Una de les lletres pnemotècniques amb que es canta la dansa és:

“No te vayas, no te vayas,

no, por Dios, que me puedes olvidar.

No te vayas y me dejes,

que yo sin ti, no puedo estar.”