A les platges i
llacunes de la regió, que van denominar Mosquito
coast, a causa del gran nombre de mosquits existents, van encallar fa més
de tres segles negres vinguts d'Àfrica per ser esclaus dels terratinents
blancs de l'Amèrica del Nord. Trencant les seues cadenes i passant mil
aventures, van escollir la llibertat, i anaren rumb sud cap a les nombroses
platges. Després arribaren els espanyols, més tard els francesos i per fi els
britànics, que es van apoderar d'aquest territori. Aquelles ventrades
successives de població van cobrir la que havia estat la primera, és a dir la
dels maies, i així, va nàixer Belize.
L’any 1981 el
país es va independitzar de la corona britànica. Aviat va assimilar
perfectament aquesta llibertat fins al punt de crear la seua pròpia companyia
nacional de dansa, com un desafiament al seu petit territori i com una afirmació de
la pròpia cultura. La música i la dansa són una part de la identitat nacional,
una manera de connectar-se amb els avantpassats, preservant les pràctiques
tradicionals i culturals. Són populars gèneres com el brukdown i el reggae.
La seua riquesa
s’abasta per la influència de tres cultures:
La influència negra, la més marcada. Alimenta
amb ritmes i de vegades amb sensualitat els cants, les danses i la música.
Aquestes melodies se senten a totes les cases de ciutats i pobles del país. La
influència india, que templa un poc la calidesa tropical dels ritmes. I,
finalment, la influència britànica, que dóna un matís de rigidesa un poc en
desús, però que escau de meravella a la bellesa dels homes i dones de la companyia
i els dóna una serietat i dignitat que contrasta amb la calidesa dels ritmes
del Carib.
Tot això
s’entén aviat quan es descobreix el Ballet Folklòric de la Companyia Nacional
de Dansa de Belize, amb un espectacle amb gust de còctel de llima i mango dolç i
un toc de rom ardent.
Aci teniu una mostra del grup, en un vídeo i un enllaç a una pàgina de notícies de Belize, on es parla de la gira europea del grup:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada