ESCOLA DE DANSES DE LA RIBERA, SUECA

L’any 2004, allà pel mes de febrer s’inicià un curset per ensenyar les Danses de Sueca, i eixe fou l’origen del grup de danses amb vocació formativa per això el seu nom Escola de Danses de la Ribera.

 Si heu vist  el ball dels Cabuts a la processó del 8 de setembre que  van darrere del Gegant dolçainer i la Geganta tabaletera, unes xiquetes i xiquets  Llauradors amb sedàs, ramàs, forca,..i altres Pastorets amb gaiato i pandereta, així com uns més adults  que semblen moros i cristians i que porten uns Cavallets, o si per un casual heu vist el ball de les Espases,  ja sabeu que tots ells i elles són l’Escola de Danses de la Ribera. També correspon atribuir a esta gent la restauració, des del 2010, de les Danses de Sueca, unes mudances pròpies i que pel febrer cada any es tornen a ballar pels voltants de la placeta del Convent, per la commemoració de la troballa de la Mare de Déu.     

                                                             

 Com ja podeu suposar l’Escola de Danses de la Ribera és una agrupació de gent molt activa que treballa com ningú per la recuperació i incorporació de balls i danses tradicionals al cicle festiu i popular de Sueca, però també d’altres pobles, per això des del 2006 ha treballat fent  encontres de grups de danses, i evidentment participant als Aplecs de Danses al Estil de la Ribera.          

Altres activitats que realitzen són les recreacions de costums d’altres temps a mena d’exposició de balls, músiques i indumentàries, és a dir, que també fan espectacles d’escenari. L’any 2006 entrenem una sèrie d’espectacles per reviure eixe temps passat com són els “ahir fou festa” al poble de Montroi  on es recrea la vespra i la festa d’un poble valencià, el 2008 amb  “temps de verema” ens apropa als ritmes i balls de les zones valencianes dedicades al raïm, l’any 2010 “la pasqua” recrea una colla d’amics del segle XVIII amb els seus berenars, balls. L’any 2012 comencen a recrear  un fets històrics local com fou la posada de la primera pedra de la darrera gran reconstrucció de convent dels franciscan 260 anys després, amb l’espectacle “l’auca del convent”, on incormporem la col·laboració d’actors. Seguint eixa línia de treball l’any 2014 s’estrena  la plaça de l’ajuntament un espectacle inspirat a un llibre d’un escriptor suecà, com fou Josep Ferrando Segarra, amb la posada en escena “Carnestoltes a Sueca-1864”, per recordar el primer ball de màscares aun  casino suecà.

Els “balls” de Vetes

A Sueca tenim dues dansetes on  els dansaires fan servir vetes de colors agafades per l’extrem. Si les vetes estan subjectes per un extrem a un pal des d’on parteixen totes i els balladors disposats en cercle sols les agafen per un extrem l’anomenem el “Ball del Pal”, però en canvi  si els dansaires formen dues files paral·leles i les vetes són agafades pels seus extrems pel citats balladors l’anomenem el “Ball de les Vetes”.

Ball del Pal

Al llarg de la història local, esta dansa ha segut ballada per homes o xiquets  amb saragüell, per xiquetes vestides també de tradicionals o amb saies i camisols blanques. La seva execució és semblant a altres danses conegudes com “magrana”, “carxofa” o “gitanetes”... on els dansaires trenen les vetes sobre el pal mentre sona una melodia binària i les destrenen quan es executada novament al da capo. El pas dels dansadors és similar al pas de polca.
 

Ball de les Vetes

Al sò de la melodia ternària , valsejada i repetitiva es balla esta danseta per un nombre que oscil·la entre 8 i 12 dansaires. Les figures que s’executen són avançar, per dalt i per baix, fer,
cercle i desfer. Cada figura ve introduïda per un solo de dolçaina i redoble del tabal mentre els
dansants fan volta amb les vetes en alt.  Pel que fa aa la roba dels executants hem vist des de
indumentària guerrera i sols homens fins saies blanques i sols xiquetes, tot passant per grups
d’adults i menuts vestits de forma tradicional. Pot ser siga la danseta que menys es deixà de
ballar a Sueca, ja que constantment ho han fet l’antiga Sección Femenina de Falange Española, distints grups de danses locals,alumnes d’ escoles del poble, ... Segons la història de Sueca del rev. Amado, esta dansa pertanyia a un gremi i portaven banderola, tot i que no diu a quin gremi, i segons l’estudiós Toni Mestre era una dansa pantomímica guerrera on rivalitzaven les dues bandes de dansaires per fer i desfer la trena. Es ballada no molt correctament a diferents pobles valencians i coneguda com “les vetes de Sueca”.

Les Espases o Ball de l’espasa

 De les dues formes s’anomena a Sueca esta dansa que era ballada a la processó en honor a la Mare de Déu de Sales, i també  el matí del mateix dia pels carrers de volta tanmateix com totes les dansetes. El pare Amado Burguera, al seu llibre “La Milagrosa Imagen de Nuestra Señora La Virgen de Sales” , publicat al 1920, i junt a un programa de festes en honor a la patrona de Sueca, ens fa la següent reflexió: ” ¿Quién no ha visto funcionar durante la mañana del 8 de septiembre y durante su tarde, en la carrera de la procesión, los bailes, misterios y emblemas? ¡Lo ball de les espases, lo ball de tornechants, lo ball de les vetes, lo ball dels capsots, lo ball dels mariners y antiguamente además de estos lo ball de les llauradoretes , lo ball dels cavallets y lo ball dels maltesos!”

 

Cap a la mitjania dels anys 40 es deixà de ballar, com pràcticament la totalitat de dansetes processionals de Sueca, però al 2013 es tornà a incorporar a la citada processó gràcies a
l’esforç personal i econòmic de l’Escola de Danses de la Ribera. De les tres figures sols es
coneixien dues i la que faltava fou acomodada a la música tradicional amb una coreografia feta per Salvador Lamolda “Mondu”. Els dansaires van vestits de guerrers antics, amb espasa i castanyeta en ma executen els seus moviments.