L'ALCÚDIA (RIBERA ALTA)

DANSES PROCESSIONALS DE L'ALCÚDIA (Ribera Alta). GRUP EL BOLERO

Les danses rituals pròpies de l’Alcúdia són, junt a les d’Algemesí, les que més vigència han conservat de totes aquelles que es ballaven a la Ribera del Xúquer, com ara a Sueca, Cullera, Carcaixent o Alzira. Són ballades cada any a les festes en honor a la Mare de Déu de l’Oreto, el dia 8 de setembre, com correspon a les Mare de Déu trobades. Al cas de l’Alcúdia, el seguici processional comptava amb la presencia de diverses danses: dansadors, gitanetes, pastorets, negrets, tornejants i gegants i nanos, que han aplegat fins els nostres dies amb diferents graus de vigència. Val a dir que la seua presencia a la processó fou relegada i foren traslladades a l’acte festiu de l’entrada de la mare de Déu, que se celebra el dia 7 de setembre per la vesprada. Darrerament, només gitanetes i dansadors apareixen a la processó. Aquest fet fou causa que la presencia de les danses a l’entrada depenguera de la voluntat de festers en organitzar o no l’acte. Tot i això, totes són ballades actualment. Per motius obvis no podem interpretar-les totes a Vila -real, i ens centrarem en les més conegudes: les gitanetes i els dansadors.

Els gegants: la seua presència era molt esporàdica, degut a que es llogaven a la famosa roberia teatral “Casa Insa” de València. Des dels anys 80 l’ajuntament adquirí una parella que són els que surten obrint el seguici de l’entrada.

Els nanos: també de presència molt esporàdica antigament, són ballats a l’estil dels nanos de Corpus de València amb una caps adquirits per l’Ajuntament als 80.

Els negrets: es tracta d’una dansa acrobàtica, a l’estil de la famosa Muixeranga d’Algemesí. Els dansants portaven antigament vestits “de moro”, amb amples pantalons, brussa i jopeti curt i turbant, i la cara mascarada de negre. Actualment porten robes amples de tela ratllada verda i blanca, un petit turbant i la cara mascarada. La dansa consta d’unes senzilles evolucions i creuaments i culmina amb la construcció d’una senzilla torre humana en forma de campana de tres pisos, que es desmunta baixant els balladors per dins d’ella. Actualment la comparsa dels negrets ha renovat el seu repertori buscant fer més altura en les seus torres.

Els pastorets: Senzilla dansa infantil on intervenen un número indeterminat de xiquets vestits amb la indumentària estandaritzada de pastor (calçò curt, jopetí i barret de pell d’ovella) que fan sonar una pandereta, i una xiqueta, portadora d’un bastó i també abillada de pastora (faldellí roig)

Els tornejants: Aquesta dansa s’ha ballat de forma molt esporàdica al llarg del segle XX, de fet després de la Guerra Civil només s’interpretà al 1948. Al 1984 tornà a eixir, però ja amb passos apresos a la veïna Algemesí. Darrerament, ha segut restaurada amb passos nous i els que recordava un antic dansant, per la qual cosa sembla ja recuperada.

Les gitanetes: Dansa femenina que consta de diversos balls interpretats amb la mateixa música. Les dansants han acabat anant abillades amb vestits de flamenca estandaritzats, amb farfalars, tela de motes, monyet i pinteta de conxa, encara que nosaltes hem optat per interpretar-la amb una roba més adient, on no pot faltar el farfalar i el mocador de Manila.

El ball de la carxofa pren el seu nom en consistir a trenar unes cintes de colors lligades a un pal coronat per una gran carxofa de fusta que el portador del pal va obrint amb un mecanisme ocult mentre es desenvolupa la dansa.

Pel que fa als arquets, les dansadores porten uns arquets amb flors o forrats amb paper de colors i flocs, amb el qual desenvolupen diverses coreografies, com ara El pasillo, el corro, l’altaret, els arquets, els aros creuats i el corro creuat.

Els dansadors Possiblement la dansa més identificada pels alcudians amb la Mare de Déu de l’Oreto, ja que els dansadors es cosideren guardians i amb el privil.legi de dansar davant el carro de bous de l’entrada. També acompanyen la imatge a la processó i a l’emocionant trasllat del novenari, des de l’altar major de l’església fins la capella. La seua indumentària consta de calçó curt negre i camisa, ornats amb una faldeta o tonellet de color blau, una banda de color creuant el pit, faixí brodat i barret amb la mida. Les mides són unes cintes amples normalment pintades o brodades que fan l’altura de la imatge gòtica de la Mare de Déu d’Orteo, i que es sortegen beneïdes tots els anys amb motiu del Novenari. A les mans, els dansadors porten una bastons tornejats de fusta de taronger i unes xicotetes planxes que fan xocar rítmicament simulant un combat. Els bastons poden anar per dalt o per baix o alternativament. Són diversos els balls que s’interpreten, cadascú d’ells amb la seua pròpia música, amb la particularitat de que a l’Alcúdia algunes d’aquestes músiques s’interpreten accelerant el tempo en una mena de picabaralla entre dolçainer i dansadors. Els balls interpretat en l’actualitat són Quadrejat o estopeta,

La Nova, La Marxeta, Valéncia, Montroi o la ràpida, quartó, el xotis i El bobo, també coneguda per el Lobo o el muchacho exselente. Es tracta, com es pot notar, de melodies de diversa procedència, algunes d’elles comunes als bastonets d’Algemesí, i altres procedents de músiques de moda, ja que com es diu a l’Alcúdia, un bon dansador “ho balla tot”.

“EL BOLERO” Grup de danses de L’Alcúdia (València) es va formar en març de 1993.

La iniciativa va sorgir d’un grup d’amics procedents d’altres agrupacions folklòriques amb una vasta experiència dins d’aquest camp, junt a nous membres de nova incorporació. Actualment “EL BOLERO” conta en 22 persones al cos de ball i 12 a la rondalla (guitarres, guitarró, mandolina, bandúrries, llaüts, violí i veus).

Molts dels components del grup han participat a diferents tasques d’investigació, restauració i recuperació de balls, així com a gravacions discogràfiques, portant el nostre folklore per nombrosos països d’Europa.

La seva finalitat és, al igual que la majoria de grups, recuperar el nostre patrimoni cultural. Aquesta tasca és ara cada vegada més necessària degut al desús actual de les nostres costums.

Lutxo Palop