COMUNICAT DE L'ORGANITZACIÓ

Hem d'informar que el grup de Tunísia no ha pogut eixir del país. No s'ha pogut aconseguir els visats. Només els n'han donat als casats, els fadrins no l'han pogut obtenir.

Una vegada més, el festival de danses es resentix amb les situacions internacionals complicades. La crisi migratòria, o el crim que està cometent el món de la fartera front al món de la fam, digueu-li com vulgueu, es carrega una trobada que no té més intenció que servir de punt de trobada entre persones diverses per defensar la igualtat.

Intentarem suplir el buit, però anem contrarellotge.

Tailàndia inicia el viatge

EL grup Thai Arts and Culture Group que participarà en el festival, acaba d'eixir de Bangkok. 

Pasaran uns dies de vacances en Madrid abans d'arribar a Vila-real.


 Com veureu el nom del nostre poble seguix sent difícil d'escriure.

ESCOLA DE DANSES DE LA RIBERA, SUECA

L’any 2004, allà pel mes de febrer s’inicià un curset per ensenyar les Danses de Sueca, i eixe fou l’origen del grup de danses amb vocació formativa per això el seu nom Escola de Danses de la Ribera.

 Si heu vist  el ball dels Cabuts a la processó del 8 de setembre que  van darrere del Gegant dolçainer i la Geganta tabaletera, unes xiquetes i xiquets  Llauradors amb sedàs, ramàs, forca,..i altres Pastorets amb gaiato i pandereta, així com uns més adults  que semblen moros i cristians i que porten uns Cavallets, o si per un casual heu vist el ball de les Espases,  ja sabeu que tots ells i elles són l’Escola de Danses de la Ribera. També correspon atribuir a esta gent la restauració, des del 2010, de les Danses de Sueca, unes mudances pròpies i que pel febrer cada any es tornen a ballar pels voltants de la placeta del Convent, per la commemoració de la troballa de la Mare de Déu.     

                                                             

 Com ja podeu suposar l’Escola de Danses de la Ribera és una agrupació de gent molt activa que treballa com ningú per la recuperació i incorporació de balls i danses tradicionals al cicle festiu i popular de Sueca, però també d’altres pobles, per això des del 2006 ha treballat fent  encontres de grups de danses, i evidentment participant als Aplecs de Danses al Estil de la Ribera.          

Altres activitats que realitzen són les recreacions de costums d’altres temps a mena d’exposició de balls, músiques i indumentàries, és a dir, que també fan espectacles d’escenari. L’any 2006 entrenem una sèrie d’espectacles per reviure eixe temps passat com són els “ahir fou festa” al poble de Montroi  on es recrea la vespra i la festa d’un poble valencià, el 2008 amb  “temps de verema” ens apropa als ritmes i balls de les zones valencianes dedicades al raïm, l’any 2010 “la pasqua” recrea una colla d’amics del segle XVIII amb els seus berenars, balls. L’any 2012 comencen a recrear  un fets històrics local com fou la posada de la primera pedra de la darrera gran reconstrucció de convent dels franciscan 260 anys després, amb l’espectacle “l’auca del convent”, on incormporem la col·laboració d’actors. Seguint eixa línia de treball l’any 2014 s’estrena  la plaça de l’ajuntament un espectacle inspirat a un llibre d’un escriptor suecà, com fou Josep Ferrando Segarra, amb la posada en escena “Carnestoltes a Sueca-1864”, per recordar el primer ball de màscares aun  casino suecà.

Els “balls” de Vetes

A Sueca tenim dues dansetes on  els dansaires fan servir vetes de colors agafades per l’extrem. Si les vetes estan subjectes per un extrem a un pal des d’on parteixen totes i els balladors disposats en cercle sols les agafen per un extrem l’anomenem el “Ball del Pal”, però en canvi  si els dansaires formen dues files paral·leles i les vetes són agafades pels seus extrems pel citats balladors l’anomenem el “Ball de les Vetes”.

Ball del Pal

Al llarg de la història local, esta dansa ha segut ballada per homes o xiquets  amb saragüell, per xiquetes vestides també de tradicionals o amb saies i camisols blanques. La seva execució és semblant a altres danses conegudes com “magrana”, “carxofa” o “gitanetes”... on els dansaires trenen les vetes sobre el pal mentre sona una melodia binària i les destrenen quan es executada novament al da capo. El pas dels dansadors és similar al pas de polca.
 

Ball de les Vetes

Al sò de la melodia ternària , valsejada i repetitiva es balla esta danseta per un nombre que oscil·la entre 8 i 12 dansaires. Les figures que s’executen són avançar, per dalt i per baix, fer,
cercle i desfer. Cada figura ve introduïda per un solo de dolçaina i redoble del tabal mentre els
dansants fan volta amb les vetes en alt.  Pel que fa aa la roba dels executants hem vist des de
indumentària guerrera i sols homens fins saies blanques i sols xiquetes, tot passant per grups
d’adults i menuts vestits de forma tradicional. Pot ser siga la danseta que menys es deixà de
ballar a Sueca, ja que constantment ho han fet l’antiga Sección Femenina de Falange Española, distints grups de danses locals,alumnes d’ escoles del poble, ... Segons la història de Sueca del rev. Amado, esta dansa pertanyia a un gremi i portaven banderola, tot i que no diu a quin gremi, i segons l’estudiós Toni Mestre era una dansa pantomímica guerrera on rivalitzaven les dues bandes de dansaires per fer i desfer la trena. Es ballada no molt correctament a diferents pobles valencians i coneguda com “les vetes de Sueca”.

Les Espases o Ball de l’espasa

 De les dues formes s’anomena a Sueca esta dansa que era ballada a la processó en honor a la Mare de Déu de Sales, i també  el matí del mateix dia pels carrers de volta tanmateix com totes les dansetes. El pare Amado Burguera, al seu llibre “La Milagrosa Imagen de Nuestra Señora La Virgen de Sales” , publicat al 1920, i junt a un programa de festes en honor a la patrona de Sueca, ens fa la següent reflexió: ” ¿Quién no ha visto funcionar durante la mañana del 8 de septiembre y durante su tarde, en la carrera de la procesión, los bailes, misterios y emblemas? ¡Lo ball de les espases, lo ball de tornechants, lo ball de les vetes, lo ball dels capsots, lo ball dels mariners y antiguamente además de estos lo ball de les llauradoretes , lo ball dels cavallets y lo ball dels maltesos!”

 

Cap a la mitjania dels anys 40 es deixà de ballar, com pràcticament la totalitat de dansetes processionals de Sueca, però al 2013 es tornà a incorporar a la citada processó gràcies a
l’esforç personal i econòmic de l’Escola de Danses de la Ribera. De les tres figures sols es
coneixien dues i la que faltava fou acomodada a la música tradicional amb una coreografia feta per Salvador Lamolda “Mondu”. Els dansaires van vestits de guerrers antics, amb espasa i castanyeta en ma executen els seus moviments.

PEÑA HUERTANA LA ESPATEÑA. ALGEZARES (MURCIA)

Aquest grup va nèixer junt la Sociedad Cultural Peña Huertana La Espateña el 1978, éssent el seu principal valedor En José Serna Alemán, d’entre moltes altres persones amants de les tradicions populars. Una de les grans herències rebudes del Grupo Folclórico Saavedra Fajardo des de la seua fundació han estat els balls boleros del mestre Leandro Blanes, més conegut per “el tío Blanes”, i que aquest va saber transmitir i ensenyar a la seua filla, i també mestra bolera, Concha Blanes. És clar que tots els balls necessiten la seua música i aquesta es deu als germans José i Antonio Jiménez Prior, més coneguts com “los Nanos”, Pedro Illán Martí, “el Valentín” i Lorenzo Mirete Liza. El grup va succeir a l’antic grup de danses de la seua localitat, incorporant-se a aquest els músics abans anomenats.

Des dels seus inicis el grup ha recorregut el territori peninsular en gran varietat de festivals, de caràcter nacional o internacional, cobrint quasi tot el panorama autonòmic nacional, incloent-hi sortides a Portugal. Dels festivals més destacats en els que ha participat podem fer ressenya dels següents: Festival de Folclore del Mediterráneo de Múrcia (en dues ocasions), el Palenque de la Expo’92, el dia de la Regió de Múrcia, Festival Internacional de Las Peregrinas, Pontevedra (el 1992 i el 2002). De la mateixa manera ha participat a festivals realitzats en el municipi de Múrcia i pedanies com en Festes de Primavera, també a nivell provincial.

Els últims deu anys aquest grup s’esforça en recuperar, conservar i difondre els balls tradicionals d’Algezares i de tota la Regió de Múrcia, cuidant al detall la forma autèntica de la música, el cant i el ball, d’antany. Al mateix temps es realitza una tasca d’investigació, sempre dirigida sota la supervisió de José Luis Pérez Palazón, indumentarista del grup folclòric El Rento de la Alberca, de tota la indumentària tradicional que aquest grup ha anat recopilant a la localitat. Gràcies a aquesta tasca avui poden exhibir entre el seu vestuari reproduccions exactes d’aqueixes robes exposades i que gustosament la gent d’Algezares sempre ha posat a disposició del grup.

El grupo Folclórico Saavedra Fajardo acostuma a actuar amb indumentària que comprèn els períodes des de finals del segle XVIII fins a finals del XIX. En la manera de ballar d’aquest grup es poden fer algunes diferències entre el baile popular i el baile bolero.

El baile popular: cada dona, ja estiga ballant jota, malaguenya, parrandas, executa el pas que vol i l’home ha de seguir-la. D’aquesta manera cada parella a l’escenari executa diferents passades.

El baile bolero (també anomenat baile de salón): Aquest ball té un ordre establert, i totes les parelles que el ballen executen les mateixes passades. Les postures del cos, l’execució de les passades, són molt més marcades i exagerades que al baile popular. Aquest és el cas de “las cinco malagueñas boleras del tío Blanes de Algezares”.

PROGRAMA 2015

Dimecres dia 2 de setembre

19,30 h Inauguració Oficial. Hissada de banderes.

            Thai arts ans culture group de Tailàndia

            Ennawrrouz de Tuníssia

            Main sabo de Uzbekistan 

            Peña huertana la Espateña de Algezares. Múrcia

            Grup de Danses El Raval,  Vila-real. Plana Baixa.

Dijous dia 3 de setembre

22,30 h. Actuacions a l’Auditori Municipal.

Thai arts ans culture group de Tailàndia

           Ennawrrouz de Tuníssia

Divendres dia 4 de setembre

23,00 h. Plaça Major.

          Escola de danses de la Ribera. Sueca. Ribera Baixa

          Thai arts ans culture group de Tailàndia

          Ennawrrouz de Tuníssia

          Main sabo de Uzbekistan 

          Peña huertana la Espateña de Algezares. Múrcia

Dissabte dia 5 de setembre

10,30 h. V Mostra d’artesania. Artesans del nord valencià a la qual s’uniran els grups participants al festival per la vesprada. Horari: 10,30 h a 20,00 h. Carrers de la Sang, Covasanta i Colom.

11,00 h Tallers de jocs populars dels països participants. Plaça de la Vila i Carrer Major Sant Jaume.

23,00 h. Actuació a l’Auditori Municipal

Main sabo de Uzbekistan

Peña huertana la Espateña de Algezares. Múrcia

Diumenge dia 6 de Setembre

22,30 h. Cloenda a la Plaça Major.

      Thai arts ans culture group de Tailàndia

      Ennawrrouz de Tuníssia

     Main sabo de Uzbekistan 

     Peña huertana la Espateña de Algezares. Múrcia

     Grup de Danses El Raval,  Vila-real. Plana Baixa.

CONJUNT FOLKLÒRIC NACIONAL SABO, UZBEKISTAN

Àsia Central és una de les zones del món ón hi hagué més mestissatge cultural. L’actual territori d’Uzbekistan era punt de trobada de les grans rutes de la seda que unien Europa i Xina, a través dels oasi de Kokand, Samakanda i Boukhara.

Durant l’antiguetat, els uzbeks mantenien relacions comercials i culturals amb els pobles de Xina, l’Índia, Iran, Països Àrabs, els del Mediterrani, Europa Oriental, Càucas i Sibèria. Eren el centre del món i per damunt de tot eren el cor de la millor mescla cultural que mai va existir.

Successivament la regió va rebre influències de la cultura grega a través d’Alexandre “El Gran”; de Turquía, que a partir del 500 d.C:. es convertí en la gran potència regional; i de l’Islam, ja que els àrabs s’instalaren a finals del segle VII. El conjunt folklòric nacional Sabo mostra aquesta varietat cultural, el seu espectacle és un viatge per la ruta de la seda.

La música uzbeka es caracteritza per una gran varietat de generes, podent-se diferenciar les cançons i les músiques en dos grups: les executades en moments precisos de la vida i les improvisades.

El primer grup el composen cançons relacionades amb els ritus, el treball, les cerimònies o els jocs que marquen el calendari uzbek.

La seua música també és famosa per les cançons tradicionals, anomenades kochouk, composades per copletes poètiques que relaten la vida quotidiana i l’actualitat del poble.

Els dansants dialoguen constantment amb la orquestra i els cantants. Les danses són molt diferents d’una regió a l’altra de l’Uzbekistan. les de la zona de Fergana es distingeixen per la seua locuacitat en els moviments: les passades són fàcils, els moviments originals i s’executa en rogle. El Khoresm i Bukhara, es balla en percussions anomenades kayrakam. El conjunt folklòric nacional Sabo presenta desenes de quadres que mostren l’extrema riquesa i diversitat de les seues arts i tradicions populars.

Amb la ruta de la seda el món va canviar, les influències orientals passaren a l’oest i a l’inrevés. Amb les llums de l’orient, el conjunt Sabo ens convida a un viatge extraordinari i ens farà comprendre com Orient i Occident s’uniren a l’Uzbekistan.

CONJUNT FOLKLÒRIC THAI ARTS AND CULTURE GROUP, TAILÀNDIA

Hi ha diferents Tailàndies. Per una part Bangkok, metròpoli hiperactiva i monstre urbà pel qual hom es pot perdre amb gust. Al Sud, les illes, platges i roques sortint de la mar, la cuina més picant, la seua mentalitat un poc diferent i les influències musulmanes. Per últim, el Nord, la Tailàndia profunda, la originària, amb els seus antics regnes fundadors, ritme de vida relaxat, temples budistes, terra fèrtil, montanyes i boscos. Tres Tailàndies, física i culturalment diferents, encara que, en conjunt, formant una mateixa nació.

El conjunt folklòric THAI ARTS AND CULTURA GROUP està format per estudiants de medicina de la Universitat Prince of Songla. Fou fundat el 10 de juliol de l’any 2000. El seu espectacle es convertí ràpidament en referència del folklore tailandès. 

Al país, les creences populars es transmeten de generació en generació. Els dansants del ballet cultiven aquesta tradició i els xamans del poble contribueixen a aquesta tradició. Són famosos els Phram.  Són ells els que cel·lebren els casaments i els moments més importants de la vida.

La dansa tradicional tai té multiples formes. Es pot dividir en dues categories principals, que corresponen per una banda a la cultura clásica i per l’altra a la cultura popular. Als dos gèneres la dansa conta molt sovint episodis de la història del pais. 

La dansa popular comprén formes coreogràfiques com el Likay però també nombroses danses regionals, sobretot del sud. Cadascuna de les danses presenta vestuari, accessoris, temps i moviments propis. Existeixen dins dels estils identificats pels etnòlegs diferents coreografíes i variacions. La dansa del lotus és un dels moviments més forts de l’espectacle. El lotus s’utilitza tradicionalment en el culte sagrat i es considera una flor que porta sort. L’ús d’aquesta flor en una dansa és un acte de respecte cap al públic i li desitja felicitat i salut.

Aquest ballet folklòric, un dels millors de Tailàndia, va recorrèr el món sencer. També recorre el seu pais, a festes tradicionals i cerimònies religioses.

Admiraran el talent i la qualitat coreogràfica dels dansants de Thai Arts and Culture Group. Amb ells, faran un bonic viatge per les rutes de Tailàndia.