Festival Internacional de Danses de Vila-real

PERÚ MÍSTICO, PERÚ

2011-08-30T17:19:00.005+02:00

La companyia de danses “Perú Místico” és una companyia de peruans residents a Madrid, formada amb la finalitat de transmetre a Espanya i tota Europa la grandesa de la cultura peruana a través de la seva música i dansa.

La seva posada en escena representa la varietat cultural que tenen degut a la influencia de diversos continents al llarg de la historia, des de les representacions molt lligades a la terra heretades dels Inques, fins les fusions culturals amb Espanya, Àfrica i altres cultures.

La seva companyia compta a més a més amb ballarins experimentats, amb molta trajectòria a nivell internacional a reconeguts festivals.

Les Danses

Festejo (departament Ica)

Dansa eròtic festiva d’origen afro peruà, desenvolupat pels negres criollos principalment a les ciutats de Chincha i El Carmen. Als seus inicis s’interpretava amb caixeta, caixó i barra d’ase. Per la pròpia evolució i a l’actualitat inclou instruments de corda, veus i altres contemporanis.

Io Patati (departament Ucayali)

Dansa de tipus guerrer de la ètnia dels shipibos, que habiten les ribes del riu Ucayali, interpretada abans d’una baralla com a preparació o com a festa després d’una batalla guanyada. Les dones acompanyaven als homes preparant el masato i altres classes de begudes per infondre’ls valor.

Cholones (departament Huanuco)

Dansa de tipus festiu. A aquesta es mostra l’alegria dels cholones i la comercialització de la sal amb altres productes, així com la valentia que tenien al travessar rius cabalosos amb gran destresa. Tenien al jaguar com a principal déu, per això es cobrien el cos amb pells d’aquest animal i interpretaven moviments seus al dansar. Es pintaven el cos de negre per a amagar-se a la selva.

La Marinera Norteña (La Libertad, Lambayeque, Piura)

És el ball tradicional per excel·lència, de caire airós, fervent, vibrant, de ritme alegre. És un ball de parella solta, d’espai baix i picaresc, l’abillament principal del qual és el mocador. Sense ell no hi ha marinera, així va nàixer i perdura en el temps.

És el seguici amorós d’una parella (home i dona) que, amb coqueteria, astúcia i intel·ligència sap expressar afectivitat, culminant amb la rendició de l’home. S’executa amb alegria i coqueteria a la costa nord de Perú.

Cuadro Arequipeño

“Marinera arequipeña”, a través del guerriller o montonero representa la rebuda que fa la dona estimada, després d’haver lluitat a les disputes per la seva pàtria i retornant carregat de glòria a la seua estimada i enyorada terra.

“La Pampeña” és una modalitat del huayno andino, principalment puneño, és un ball d’origen contemporani paregut a la Marinera, un poc sòbria, però amb molt de ritme i alegria.

“Carnaval Arequipeño”. Dansa grupal que es balla durant Carnestoltes i a l’Aniversari el 15 d’Agost.

Huaylarsh de Carnaval

Aquesta dansa és la més moguda i alegre de la Serra Central “el Valle del Mantaro”. Té moviments molt vius, i “mudanzas o zapateo” molt peculiar imitant el festeig del tord. S’acompanya amb instruments com el saxo, violí, clarinet i arpa.

A la introducció, els ballarins realitzen una espera que reflexa la preparació per la dansa, després el ball pròpiament dit, on es realitzen desplaçaments coreogràfics, línies, paral·leles, creuaments, cercles, etc. Finalment el contrapunt de parelles on aquestes expressen enamorament, festeig, acompanyat pels seus zapateos característics, tant de l’home com de la dona.

BALLS RITUALS DE VALÈNCIA. Grup de danses "El Forcat". València

2011-08-29T19:42:00.006+02:00

“EL FORCAT”, va ser fundat a 1992 per Vicent Garijo i Hernandez i té com a finalitat l’estudi, investigació i divulgació de la indumentària, dansa i música tradicional valenciana. Está format per diferents seccions de vital oportància: ball, rondalla i cant (els quals utilitzen instruments de corda majorment), tabals i dolçaines.

“"EL FORCAT”, té una llarga trajectòria d’actuacions per tot el territori de la Comunitat Valenciana, sent esta la principal zona d’actuació, i ha participat també en nombrossos esdeveniments a tot l’àmbit nacional.

A nivell internacional, el grup de danses “EL FORCAT”, ha desenvolupat una funció important, representar nostra terra per nombrosos països i han sigut els europeus els mes visitats i en els que més s'ha sol.licitat la nostra col·laboració.

Un altre apartat dins de la investigació, és el dedicat a les cançons, músiques i balls, en el qual s’ha realitzat treballs de recuperació, ensenyament i difusió de les composicions pràcticament desaparegudes.

També cal nomenar la nostra tasca de difusió dels treballs d’investigació mitjançant conferències, recopil·lació d’indumentària original tradicional valenciana a diverses exposicions i mostres; i enregistraments en suports magnètics de música i cançons populars.

El Grup de Danses “EL FORCAT” ha creat els premis “FORCAT” que s’atorguen a la trajectòria en la recuperació de les tradicions valencianes. Amb esta menció es vol reconèixer, anualment, a aquelles persones o organitzacions que fomenten que la història no desaparega.

A la concessió d’este premi, s’ha valorat el continu interès i la seua trajectòria en l’estudi, divulgació i recuperació de les nostres costums.

El grup de danses “EL FORCAT” ofereix als seus espectacles, una gran varietat de colorit a la seua indumentària que units a la gran diversitat de balls, fan que l’espectador disfrute del folklore valencià i al mateix temps puga apreciar la qualitat i el treball de tots els seus components.

BALLS RITUALS DE VALÈNCIA

ELS NANOS

El composen sis personatges, agrupats en tres parelles de turcs, moros i negres, que representen Àsia, Àfrica i Amèrica.

Aquesta dansa va nàixer a la segona meitat del segle XVII. Hi ha dues parts diferenciades, la primera binària, tranquil·la i cerimonial, i la segona ternària, més animada, que es denomina fandanguet, les melodies de la qual coincideixen en la part final de la Xàquera Vella. Els nanos fan sonar durant la dansa unes grans castanyetes que toquen a colps solts.

Fou recuperada per J.M. Baselga i des de 1977 s’interpreta amb tot rigor coreogràfic.

LA MOMA Y ELS MOMOS

Representació de la Virtut i els Set Pecats Capitals (supèrbia, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i accídia), que a la dansa significa la lluita, i a la fi, el triomf de la Virtut sobre els altres.

La Virtut o La Moma, personatge central de la dansa figura com una dona vestida de blanc i amb la cara totalment tapada per un vel i un antifaç, també blanc; portant al cap una corona daurada i flors blanques. Porta guants blancs i a la mà dreta un ventall, mentre que a la mà esquerra porta un ceptre daurat rematat per l’escut de la ciutat de València.

Els Momos porten una brusa de vellut vermell i negre, pantalons grocs i negres, mitges blanques i sandàlies d’espart; cobrint-los el cap un pintoresc barret que intenta representar a un drac, i antifaç negre; també empren uns bastons.

Es tracta doncs d’una dansa didàctico-religiosa de gran contingut simbòlic , molt adient a l’entorn religiós de la Festivitat del Corpus Christi. La figura de la Moma –que curiosament, sempre representa un home- és, junt amb la del Cirialot, la més coneguda i representativa del Corpus valencià.

PROGRAMA

2011-08-25T18:40:00.003+02:00

Dimecres dia 31 d’Agost

19,30 h. Inauguració Oficial. Hissada de banderes dels països participants. Plaça de la Vila.

Ballet Amazonia, Brasil;

Amawumbo Dance Company, Zimbabwe

Grup de Danses El Raval. Vila-real. Plana Baixa.

Dijous dia 1 de Setembre

18,30 h. Tallers de ball en la plaça Major

Amawumbo Dance Company, Zimbabwe

22,30 h. Actuacions a l’Auditori Municipal.

Amawumbo Dance Company, Zimbabwe

Grup de Danses El Raval. Vila-real. Plana Baixa.

Divendres dia 2 de Setembre

23,00 h. Plaça Major.

Grup de danses El Forcat, València. L’Horta

Ballet Amazonia, Brasil;

Amawumbo Dance Company, Zimbabwe

Grup de Danses El Raval. Vila-real. Plana Baixa.

Dissabte 3 de Setembre

10,30 h. I Mostra d’artesania. Artesans del nord valencià a la qual s’uniran els grups participants al festival per la vesprada i fins les 20,00 h.

11,00 h. Tallers de joc al carrer Major Sant Jaume.

23,00 h. Actuació a l’Auditori Municipal

Ballet Amazonia, Brasil;

Perú místico, Perú

Diumenge dia 4 de Setembre

22,30 h. Cloenda a la Plaça Major.

Ballet Amazonia, Brasil;

Perú místico, Perú

Amawumbo Dance Company, Zimbabwe

« BALLET FOLKLÒRIC DE L’AMAZÒNIA » BRASIL

2011-08-25T18:22:00.002+02:00

Brasil és un paisatge que sorgeix sobre les tradicions, els homes, les seves creences i la seva manera de viure. El ballet que rebem ve de l’Amazònia. És el símbol cultural de la seva capital, Belén, i deriva d’una mescla de terres i climes que comporta, naturalment, una increïble mescla de races, colors i tradicions.

L’Amazònia, que representa amb les seues danses i cants aquest ballet folklòric, integra la cultura índia, que es reflexa en les plomes multicolors i les danses guerreres, rondes primàries que precedien totes les expedicions de caça i les guerres tribals. Per descomptat, els indis segueixen lluïnt la seva « preaca » però només per simular la guerra o la defensa.

Es barrejaren amb la població però no oblidaren els temps passats, l’època Transamazònica, quan aquesta regió era una de les més aïllades del món.

És un país eminentment ramader, que ràpidament atragué els portuguesos, que saberen utilitzar les vastes planes, situades més a l’Est, on es convertiren en un veritable poble de «gauchos». De la conquista conservaren capes i espases, i les danses que demostren el seu gust per l’aventura.

Sota la càlida humitat, almenys d’una part del país, acolliren persones de raça negra que imposaren els seus ritmes i músiques, recobrant, per a ells, una llibertat que els negaven a altres llocs. Aquesta és l’altra influència fonamental de l’espectacle.

Però ningun component del grup oblida la seva religió. Es desprén una insòlita profusió de ritmes i costums on el paganisme indi, l’animisme negre i el catolicisme, sempre molt viu entre els portuguesos, es retroben al carnestoltes, que dura vuit setmanes, i a les festes del naixement de Jesús, que es perlonguen durant tot un mes. I cadascú, a la seva manera, trobà la manera d’adaptar el naixement del «rei» que venen a visitar els tres reis mags: un amb capa i espasa, l’altre molt negre, i el tercer, cobert amb plomes amazòniques com si d’un lloro es tractara.

També existeix a aquest Brasil de tots sants, la regió del « sertão », la del nordest, la més seca. La bona gent emigra cada any cap a regions més humides, però aquesta tradició també alimenta l’espectacle per les seues contradiccions.

És un Brasil nou, emplomat, marcat pel seu caràcter afro-indi-brasiler, que anem a trobar a la seua forma més nativa, com ho és encara aquesta nació on tot està per descobrir, des del subsòl al cel, on els diamants de la terra es reflexen als estels de la clara nit.

GRUP « AMAWUMBO DANCE COMPANY » ZIMBABWE

2011-08-24T20:54:00.003+02:00

Zimbabwe, abans conegut com a Rodèsia, és un país situat al sud de l’Àfrica. Sense accés a la mar, limita amb Àfrica del sud, a l’oest amb Botswana, al nord amb Zàmbia i amb Moçambic a l’est. Es diu que és l’Arca de Noé d’Àfrica.

La presència humana a la regió es remunta a 500.000 anys abans de la nostra era, i els primers pobladors de Zimbaue eren els Bosquimans. L’establiment d’agricultors de llengua bantú començaria a principis de la nostra era; els avantpassats dels actuals habitants probablement provenen d’aquella civilització. Aquests entraren en contacte amb mercaders swahili de la costa africana i amb els portuguesos, que desembarcaren a les costes de Moçambic al segle XVI. Es relacionaven a través de missioners.

A finals del segle XVIII, els zulú vinguts d’Àfrica del Sud, destruiren al passar el regne de Changamire, imposant la seva dominacio. Un grup zulú dissident, els Ndebele, s’assentà cap l’any 1830 al sudoest del país, i a la segona meitat del segle XIX, la presència británica i « Boer » es va fer forta i es mantingué al front fins la independència del país l’11 de novembre de 1965.

El grup « Amawumbo Dance Company » fou fundat l’any 2000 per l’actual director artístic, el señor Alexander MHLANGA. El seu objectiu era promoure la cultura d’aquest poble pel món sencer i preservar d’aquesta manera les seues tradicions populars. El grup ha presentat a l’Àfrica del sud, a Botswana, Suècia, Gran Bretanya, Bèlgica, França i Grècia el seu espectacle, i s’ha forjat així una gran experiència que testifica la qualitat del seu repertori.

L’expressió artística del grup, sota totes les seues formes, està marcada per una càndida i exhuberant felicitat. De totes les arts, la música i la dansa han estat les que han evolucionat amb major creativitat i autenticitat. El « mafaro » designa conjuntament la dansa i el tambor, que és el veritable rei dels instruments tradicionals; marca les arribades i les sortides,i a les societats agràries, s’utilitza també a una dansa anomenada « Siyajabula », que serveix per animar.

Diversió, mode d’expressió de les emocions, la dansa serveix també per expressar la joia de viure, la compassió i la tolerancia. L’« huya titambe », espectacle nocturn realitzat per ballarins escortats per una orquestra de quaranta instruments i tambors, és molt popular a Harare. Dones elegantment vestides s’apropen lentament als homes ballant i oferint regals per que canten cobles que parlen de la vida i el seu futur. En aquest moment, la música mescla influències europees i africanes. Tot açó és el que ens oferirà el grup folklòric « Amawumbo Dance Company »…

Zimbabwe creix conservant les més antigues tradicions i mirant l’avenir amb optimisme… encara que les circumstàncies i els homes no ajuden sempre.

Pròximament...

2011-08-21T22:13:00.002+02:00

Pròximament tota la informació del XXIV FESTIVAL INTERNACIONAL DE DANSES DE VILA-REAL

PROGRAMA

2010-08-26T21:42:00.001+02:00

PROGRAMA

Dimecres dia 1 de Setembre

19,30 h. Inauguració Oficial. Issada de banderes dels països participants. Plaça de la Vila.

Ballet las Americas, Colòmbia;

Ergyron, República de Txucotka (F. Russa);

Gehem, Turquia;

Grup de Danses El Raval. Vila-real. Plana Baixa.

Dijous dia 2 de Setembre

18,00 h. Tallers de ball en la plaça Major

Ballet las Americas, Colòmbia;

Ergyron, República de Txucotka (F. Russa);

Gehem, Turquia.

22,30 h. Actuacions a l’Auditori Municipal.

Ballet las Americas, Colòmbia;

Grup de Danses El Raval.

Divendres dia 3 de Setembre

23,00 h. Plaça Major.

Grup la Aljama. Bétera. Camp del Túria.

Ballet las Americas, Colòmbia;

Ergyron, República de Txucotka (F. Russa);

Gehem, Turquia.

Dissabte 4 de Setembre

11,00 h Tallers de joc al carrer Major Sant Jaume.

17,30 h. Mercadet. Als carrers la Sang i Colom.

Als grups participants al FID s’uniran artesans de la nostra tradició:

Rafa Valls, pintes i altres objectes de llautó.

El Tio Canya, instruments tradicionals de percussió

I altres…

19,30 h. Desfilada Folklòrica Internacional. Carrer Major Sant Jaume i Raval de Sant Pasqual.

Gegants i nanos. Vinaròs. Baix Maestrat

Ballet las Americas, Colòmbia;

Ergyron, República de Txucotka (F. Russa);

Gehem, Turquia;

Colla de Dimonis Botafocs. Grau de Castelló. Plana Alta

23,00 h. Actuació a l’Auditori Municipal

Ergyron, República de Txucotka (F. Russa);

Gehem, Turquia.

Diumenge dia 5 de Setembre

22,30 h. Cloenda a la Plaça Major.

Ballet las Americas, Colòmbia;

Ergyron, República de Txucotka (F. Russa);

Gehem, Turquia;

Grup de Danses El Raval. Vila-real. Plana Baixa.

BALL DELS OFICIS DE LLÍRIA. Associació Cultural l'Aljama (Bétera)

2010-08-22T22:34:00.003+02:00

L’Associació Cultural l´Aljama de Bétera, naix l’any 2004, gràcies a la motivació d'un grup de persones, amb iniciatives i molta il•lusió per treballar en l'apassionant món de la Cultura Popular i Tradicional Valenciana. Som una entitat cultural que te per finalitats l'estudi, documentació, ensenyament, difusió i foment dels elements de la cultura popular i tradicional valenciana, especialment el ball, la musica, els instruments i la indumentària.
Per tant, l'Aljama va nàixer amb el ferm propòsit de recuperar i donar a conèixer els nostres balls, cançons i músiques. Amb molta voluntat i esforç hem aconseguit recuperar, crear i mantenir-ne algunes de les manifestacions més importants, originals i característiques de la comarca del Camp de Túria, com son el Ball del Oficis de Llíria, les Danses de Bétera i un ampli repertori de cançons i melodies publicades en el nostre últim treball discogràfic “La memòria dels sentiments”.

El ball dels oficis de Llíria.

En les representacions del ball de Torrent acostumaven a incloure´s danses d’esta mena i sembla que fou la raó per la qual existia a Llíria, per a la festa de Sant Roc, la dansa dels oficis.
Hui aquesta dansa ha deixat d'executar-se i ha quedat en l'oblit, afortunadament hem pogut aconseguir material suficient per a poder montar el ball dels oficis en l'actualitat. Hem comptat amb l'ajuda de Fermín Pardo, qui ens va facilitar les partitures d'aquesta dansa, a més de la relació dels oficis que l'executen i un esquema del ball. Victòria Liceras, ens ha ajudat amb l’elaboració de la indumentària dels dansadors, basant-se en els seus gravats de l'any 1801 que fan referència al camp de Llíria i la zona del Camp de Túria. I finalment, Inma Lopez ha pogut montar l'estructura final del ball dels oficis, basant-se en la documentació obtinguda.

CONJUNT FOLKLÒRIC NACIONAL CHUKCHI-ESQUIMAL “ERGYRON”, REGIÓ AUTÒNOMA DE TXUKOTKA

2010-08-16T11:04:00.006+02:00

Aquest país estrany, construït al gel, sembla “penjat” del cap de Sibèria als mapes de geografia, entre el mar d’Okhotsk i el de Bering. En aquest regne d’estepes i gel, es juga una decisiva partida de joc polític. En la cara que dóna a Amèrica, els volcans de Txucotka vigilen un oceà estratègic. A l’extrem oriental, l’última frontera russa s’envolta de dues serralades de muntanyes volcàniques en permanent activitat. Els habitants indígenes són pescadors (salmó, foca, balena blanca), organitzats en clans matriarcals, xamanistes (culte a les forces de la natura), comencen a criar rens.

Aquest poble amb nom de somni i de fred va ser oblidat per la història durant molt de temps. Es mou per poder sobreviure a qualsevol preu. Aquesta ètnia prové d’una contrada situada en algun lloc entre Mongòlia i l’Àsia Central. Des d’allà, 15000 anys a.C. aprofitant les temporades de calor del final de l’època glaciar, un primer grup d’homes prehistòrics va emigrar cap al nord-est d’Àsia, “l’estret de Bering”.

Presoners d’una història recent que va malmetre la seva cultura i saviesa, i ofegats per la crisi de Rússia, que els obligà a sobreviure pels seus propis mitjans, s’enfronten al futur: els fa pensar que volen viure com abans.

Entre aquests pobles, els esquimals, habitants d’aquestes terres que composen el Conjunt Folklòric Nacional “Ergyron”, crearen nous campaments tradicionals i sense relació amb el mode de vida que intentaren imposar-los durant l’època soviètica. Així reviuen les claus d’aquesta cultura, que els antropòlegs anomenen “subsistència”, que fa de la supervivència en condicions extremes una excel·lent manera de viure. Així, la memòria de temps antics, ignorada durant molt de temps, renaix diàriament.

“Ergyron”, des de 1968 reviu les festes d’altres temps. Els joves porten robes amb dibuixos manxús, ajustades a la pell. Per la dansa, les joves reviuen la seua memòria històrica. Els dansants imiten la natura; les seues danses cel·lebren la vida: l’atac d’un ós, la caça de la balena, el naixement d’un nadó, la bellesa de l’amor i de la tundra, en particular en la dansa de “gaga”, el pardal sagrat que es capbussà a la mar i portà la terra.

Aquestes danses, com oracions, es regeixen per codis simbòlics. Els dansants, coberts per un abric o vestit de pell de ren, i calçant les “torbosa”, botes tradicionals amb soles de foca, ballen al ritme dels tambors. De vegades, un acordió fa de pont entre la tradició i un debut de modernitat.

Ubicats al voltant del Pol Nord, els esquimals es comuniquen sempre a través de la dansa i de la música amb els esperits. Mentrestant, els rens venerats pels homes, busquen incansablement el liquen i les molses sota la neu. En aquesta terra, la vida és difícil i la fe dels xamans ajuda els homes a poder seguir el seu llarg camí sobre la neu.

CONJUNT FOLKLÒRIC “BALLET LAS AMERICAS”, COLÒMBIA

2010-08-16T10:38:00.008+02:00

Aquest país amb immensos recursos potencials no pot oferir encara als seus habitants altra divisa que: “si aún estas vivo mañana, habrás ganado una batalla”.

Situada al Nord-Oest d’Amèrica del Sud, entre l’Oceà Pacífic i el mar de les Antilles, amb les seves serralades muntanyoses i la seva selva verge, l’antiga Nueva Granada dels conqueridors espanyols busca el seu equilibri.

Al Nord,a prop del litoral atlàntic, la Serra Nevada de Santa Marta culmina a 5.755 metres d’alçada. A la muntanya, on la roca sembla les runes d’un devastat paisatge, els llacs gelats reflexen el cel. Al peu de les grans serralades, la geografia s’endinsa en llacunes pel delta del riu Magdalena a la costa del carib. Tots els paisatges de l’Amèrica Llatina es troben ací representats: l’austeritat i el fred dominant les serres, les platges del litoral, la jungla amazònica, les grans planes càlides de l’est i les ciutats colonials rodejades pels núvols de les grans aglomeracions industrials.

Els colombians no perden l’humor i mai no es prenen res seriosament com bé diu doña Mercedes: “ Quan Déu creà Colòmbia, la va omplir de dóns i favors: planes càlides i fèrtils, muntanyes picudes, riberes enlluernadores. Després va amagar al subsòl metalls preciosos. Llavors, ple de remordiments per haver afavorit massa aquesta terra, la va poblar de Colombians”. I per fer-se perdonar, va inventar el cafè.

Colòmbia és també un mosaïc de 44 milions d’habitants. D’ací la gran diversitat de faccions: el nas aquilí i arrogant dels conqueridors castellans, aristòcrates de sang ibèrica conreant l’herència espanyola; cavallers andins d’ulls ametlats, indis de la selva o de les muntanyes; ombrívoles palenqueres, descendents dels esclaus africans, vestides amb robes bigarrades contornejant-se pels carrers de Cartagena d’Índies.

La música colombiana està profundament impregnada de ritmes llatins heretats dels esclaus provinents de les costes africanes, com l’endiablat ritme de les “cumbias” i les “papayeras”. Es mesclen els violents ressòns dels tambors “yorubas” de les “marimbuelas mendingues”. S’envolten de les punyents melopees de les melodies “bantús” destinades a despertar els esperits de l’aigua i de la selva. Dels múltiples orígens, el que més els agrada són els carnestoltes i les danses populars.

En resum, els colombians no són contradictoris amb ells mateixos, ells que, Negres o Mestissos, es cobreixen de farina per semblar-se als Blancs, fins i tot fora de l’època de carnestoltes. Segons Gabriel García Marquez, premi Nobel de literatura: “la il·lusió no es menja, però alimenta”. Açó emmarca perfectament a aquest grup vingut de la capital, Bogotá, el nom del qual, “Ballet las Americas” ens recorda el lloc que ocupa aquesta terra en Amèrica del Sud.

CONJUNT FOLKLÒRIC “GEHEM”, TURQUIA

2010-08-16T10:28:00.004+02:00

Turquia, a cavall entre dos continents, reuneix costums i tradicions heretades de l’Imperi Otomà, de l’Islam, o importades de la conca mediterrània, del Mitjà-Orient i d’Europa. Vingut originalment de les estepes asiàtiques, aquest poble és l’obra d’un mestissatge que suma poblacions ètnicament turques, minories o comunitats kurdes, armènies, gregues i àrabs.

Turquia és una cultura mescla d’elements i tradicions oguze, anatolianes (armenies, gregues, kurdes, laces...) otomanes i occidentals. Aquesta mescla comença per retrobar la cultura dels turcs amb aquelles dels pobles que la van creuar en el seu camí de migració des d’Àsia Central cap a l’oest. Amb la transformació progressiva d’un Imperi Otomà fundat sobre la religió en un estat-nació modern, les arts i les tradicions populars es desenvoluparen.

El grup folklòric “Gehem”, fundat en 1954 en Ankara, és l’hereu d’aquesta tradició. Cada regió de Turquia poseeix la seva pròpia dansa folklòrica tradicional.

Turquia es distingeix per una rica tradició de danses folklòriques que troba les seves arrels en un passat llunyà i presenta gran diversitat i originalitat en les diferents regions que la conformen. Entre les danses més populars, el grup interpreta el “çayda çira”, una dansa que es practica a la nit a l’Anatòlia Central, en la regió de Sivas, en la qual donzelles vestides amb kaftans brodats d’or i plata executen figures a la foscor amb espelmes a les mans.

La “Silifke Yogurdu” és també un moment important de l’espectacle. És una coreografia de la regió de Mersin, situada a la costa mediterrània, on els participants en la dansa ballen colpejant culleres de fusta sobre els seus caps. La dansa anomenada “Seyh Samil”, originaria de la ciutat de Kars, i basada en un heroi legendari del Caucas és molt popular. La dansa “Kiliç Kalhan” és una épica tradició de la regió de Bursa, on s’utilitzen espases i escuts, i la famosa “Zeybek”, dansa tradicional masculina de la costa egea, en la que els ballarins, homes exclusivament, ejecuten passos agenollats.

CALENDARI

2009-08-31T18:32:00.004+02:00

L'ALCÚDIA (RIBERA ALTA)

2009-08-31T18:14:00.006+02:00

DANSES PROCESSIONALS DE L'ALCÚDIA (Ribera Alta). GRUP EL BOLERO

Les danses rituals pròpies de l’Alcúdia són, junt a les d’Algemesí, les que més vigència han conservat de totes aquelles que es ballaven a la Ribera del Xúquer, com ara a Sueca, Cullera, Carcaixent o Alzira. Són ballades cada any a les festes en honor a la Mare de Déu de l’Oreto, el dia 8 de setembre, com correspon a les Mare de Déu trobades. Al cas de l’Alcúdia, el seguici processional comptava amb la presencia de diverses danses: dansadors, gitanetes, pastorets, negrets, tornejants i gegants i nanos, que han aplegat fins els nostres dies amb diferents graus de vigència. Val a dir que la seua presencia a la processó fou relegada i foren traslladades a l’acte festiu de l’entrada de la mare de Déu, que se celebra el dia 7 de setembre per la vesprada. Darrerament, només gitanetes i dansadors apareixen a la processó. Aquest fet fou causa que la presencia de les danses a l’entrada depenguera de la voluntat de festers en organitzar o no l’acte. Tot i això, totes són ballades actualment. Per motius obvis no podem interpretar-les totes a Vila -real, i ens centrarem en les més conegudes: les gitanetes i els dansadors.

Els gegants: la seua presència era molt esporàdica, degut a que es llogaven a la famosa roberia teatral “Casa Insa” de València. Des dels anys 80 l’ajuntament adquirí una parella que són els que surten obrint el seguici de l’entrada.

Els nanos: també de presència molt esporàdica antigament, són ballats a l’estil dels nanos de Corpus de València amb una caps adquirits per l’Ajuntament als 80.

Els negrets: es tracta d’una dansa acrobàtica, a l’estil de la famosa Muixeranga d’Algemesí. Els dansants portaven antigament vestits “de moro”, amb amples pantalons, brussa i jopeti curt i turbant, i la cara mascarada de negre. Actualment porten robes amples de tela ratllada verda i blanca, un petit turbant i la cara mascarada. La dansa consta d’unes senzilles evolucions i creuaments i culmina amb la construcció d’una senzilla torre humana en forma de campana de tres pisos, que es desmunta baixant els balladors per dins d’ella. Actualment la comparsa dels negrets ha renovat el seu repertori buscant fer més altura en les seus torres.

Els pastorets: Senzilla dansa infantil on intervenen un número indeterminat de xiquets vestits amb la indumentària estandaritzada de pastor (calçò curt, jopetí i barret de pell d’ovella) que fan sonar una pandereta, i una xiqueta, portadora d’un bastó i també abillada de pastora (faldellí roig)

Els tornejants: Aquesta dansa s’ha ballat de forma molt esporàdica al llarg del segle XX, de fet després de la Guerra Civil només s’interpretà al 1948. Al 1984 tornà a eixir, però ja amb passos apresos a la veïna Algemesí. Darrerament, ha segut restaurada amb passos nous i els que recordava un antic dansant, per la qual cosa sembla ja recuperada.

Les gitanetes: Dansa femenina que consta de diversos balls interpretats amb la mateixa música. Les dansants han acabat anant abillades amb vestits de flamenca estandaritzats, amb farfalars, tela de motes, monyet i pinteta de conxa, encara que nosaltes hem optat per interpretar-la amb una roba més adient, on no pot faltar el farfalar i el mocador de Manila.

El ball de la carxofa pren el seu nom en consistir a trenar unes cintes de colors lligades a un pal coronat per una gran carxofa de fusta que el portador del pal va obrint amb un mecanisme ocult mentre es desenvolupa la dansa.

Pel que fa als arquets, les dansadores porten uns arquets amb flors o forrats amb paper de colors i flocs, amb el qual desenvolupen diverses coreografies, com ara El pasillo, el corro, l’altaret, els arquets, els aros creuats i el corro creuat.

Els dansadors Possiblement la dansa més identificada pels alcudians amb la Mare de Déu de l’Oreto, ja que els dansadors es cosideren guardians i amb el privil.legi de dansar davant el carro de bous de l’entrada. També acompanyen la imatge a la processó i a l’emocionant trasllat del novenari, des de l’altar major de l’església fins la capella. La seua indumentària consta de calçó curt negre i camisa, ornats amb una faldeta o tonellet de color blau, una banda de color creuant el pit, faixí brodat i barret amb la mida. Les mides són unes cintes amples normalment pintades o brodades que fan l’altura de la imatge gòtica de la Mare de Déu d’Orteo, i que es sortegen beneïdes tots els anys amb motiu del Novenari. A les mans, els dansadors porten una bastons tornejats de fusta de taronger i unes xicotetes planxes que fan xocar rítmicament simulant un combat. Els bastons poden anar per dalt o per baix o alternativament. Són diversos els balls que s’interpreten, cadascú d’ells amb la seua pròpia música, amb la particularitat de que a l’Alcúdia algunes d’aquestes músiques s’interpreten accelerant el tempo en una mena de picabaralla entre dolçainer i dansadors. Els balls interpretat en l’actualitat són Quadrejat o estopeta,

La Nova, La Marxeta, Valéncia, Montroi o la ràpida, quartó, el xotis i El bobo, també coneguda per el Lobo o el muchacho exselente. Es tracta, com es pot notar, de melodies de diversa procedència, algunes d’elles comunes als bastonets d’Algemesí, i altres procedents de músiques de moda, ja que com es diu a l’Alcúdia, un bon dansador “ho balla tot”.

“EL BOLERO” Grup de danses de L’Alcúdia (València) es va formar en març de 1993.

La iniciativa va sorgir d’un grup d’amics procedents d’altres agrupacions folklòriques amb una vasta experiència dins d’aquest camp, junt a nous membres de nova incorporació. Actualment “EL BOLERO” conta en 22 persones al cos de ball i 12 a la rondalla (guitarres, guitarró, mandolina, bandúrries, llaüts, violí i veus).

Molts dels components del grup han participat a diferents tasques d’investigació, restauració i recuperació de balls, així com a gravacions discogràfiques, portant el nostre folklore per nombrosos països d’Europa.

La seva finalitat és, al igual que la majoria de grups, recuperar el nostre patrimoni cultural. Aquesta tasca és ara cada vegada més necessària degut al desús actual de les nostres costums.

Lutxo Palop

ARGENTINA

2009-08-31T18:13:00.002+02:00

TALLER DE DANZAS NATIVAS Y FORMACIÓN ARTÍSTICA CULTURAL HUAYRA MUYOJ”

ARGENTINA

El Taller de Danzas Nativas y Formación Artística Cultural “HUAYRA MUYOJ”, va ser fundat el 19 d’Abril de l’any 1968.

PRINCIPIS:

• La formació Psico - física del xiquet i l’adolescent mitjançant el ritme basant-se en el Patrimoni Cultural, Regional i Nacional.

OBJECTIUS:

• La difusió de la seva Música, Danses, Costums i Llegendes.

• Material de consulta: discs, llibres, audiovisuals i assessorament a Institucions, Concursos Folklòrics, Col·legis de Secundària, Programes de Ràdio i Televisió.

• Atorgació de Beques i Mitges Beques a persones de baixos recursos, Famílies nombroses, aptituds excepcionals, comportaments destacats.

• Incorporació de xiquets discapacitats a l’escola.

• Col·laboració amb diferents escoles de la Província.

• Representació de la Província i el País en esdeveniments Culturals, Nacionals i Internacionals.

• Preparació i formació de grups per realitzar visites a Presons, Hospitals, Asils i tota Institució de bé públic amb objectius humanitaris.

• Preparació de grups per a realitzar extenses Gires a Països de diferents parles i costums.

ESLOVÀQUIA

2009-08-31T08:21:00.007+02:00

FOLKLÓRNY SÚBOR ZEMPLÍN
MICHALOVCE, ESLOVÀQUIA

El Folklórny Súbor Zemplín va ser fundat el 10 de desembre de 1957. Representa la cultura popular tradicional d’Eslovàquia, focalitzant-se a la regió de Zemplín. Entre els membres del grup hi ha estudiants de secundària i universitaris, professors, enginyers, arquitectes, metges i molta gent entusiasmada per aquest treball tant generós. Durant la seva existència el grup ha realitzat 2500 actuacions públiques als escenaris del seu país i 1100 actuacions a l’estranger.

El grup ha viatjat a 24 països situats a 4 continents diferents. Un dels mèrits d’aquest grup és l’educació dels xiquets des dels 6 anys. D’aquesta manera es creen les seues condicions de preparació, no només pel grup dels grans, sinó també per a diferents escoles artístiques. El nombre total de membres és de 320, incloent els membres dels grups infantils. Una part indispensable del treball del grup és recollir la cultura popular tradicional, cosa que ha estat fent des de la seva fundació. El grup ha rebut molts premis, homenatges, diplomes i condecoracions durant la seva existència. Els premis mes valuosos són els de l’estat i de cultura estatal.

GRÈCIA

2009-08-30T23:58:00.004+02:00

HOREFTIKOS OMICOS TRIPOLEOS

ARCÀDIA, GRÈCIA

El Horeftikos Omicos Tripoleos es va fundar en 1977 amb el propòsit d’explorar, mantindre i difondre de la manera més exacta possible els elements folklòrics que constitueixen la seva riquesa nacional. Per acomplir aquest propòsit han fet l’esforç de registrar i atresorar les cançons, balls i costums tradicionals,en la seva forma original, per connectar el passat en el present i el futur. D’aquesta manera les noves generacions poden aprendre molt sobre els seus avantpassats. Avui dia l’associació es un element viu de la tradició grega, amb més de 200 membres i 450 estudiants involucrats.

Les activitats en el camp cultural són moltes i variades:

- Han creat classes de balls tradicionals per totes les edats i un cor. Tenen també un ampli vestuari tradicional dels diferents pobles de Grècia.

- L’associació dansaire de Trípoli ha aparegut a la televisió moltes vegades i ha participat en molts esdeveniments.

- Ha representat

les seues danses a moltes institucions, ciutats i pobles d’Arcàdia i altres llocs de Grècia.

Una de les activitats més importants al districte d’Arcàdia va ser la creació del les TROBADES DANSAIRES D’ARCÀDIA, que començaren en 1986 amb la cooperació de les autoritats culturals locals del districte d’Arcàdia i el Ministeri de Ciutadania i Ciències, i que es celebra cada any. Han representat la cultura grega en molts festivals internacionals europeus: França, Itàlia, Espanya, Alemanya, Sicília, Turquia, Xipre, on han estat distingits i premiats. També mencionar les seues dues aparicions a Estats Units, convidats per americans descendents de grecs, en conveni amb els grecs residents a Cuba, organitzat per la International Tourist Agent Convention.

A pesar de que actualment hi ha un problema cultural universal pel dèficit de valors i models per la pèrdua de les arrels tradicionals, la dansa grega continua viva i connectada amb el món actual, tant com a dansa tradicional a les festes dels pobles o a les tavernes, com una atracció turística als llocs d’estiueig i centres recreatius.

Per totes aquestes raons el paper de les associacions culturals és molt important. Mentre la memòria estiga viva i la vella generació existeixi, ells són els que coneixen les danses arcaiques que mai van ser filmades; mentre existeixin baguls oblidats en objectes i vestits que prompte es faran malbé per l’abandó, s’ha d’actuar ràpidament abans de que els models estrangers s’imposen.

En el context de les condicions socials establertes, el seu grup ha intentat mantenir la seva rica tradició, gravant la poesia de les cançons tradicionals, la intensitat i la simplicitat dels moviments de les danses tradicionals actuals i la bellesa de vestits tradicionals autèntics. Intenten també recordar als més grans i explicar als més joves la manera de ser dels grecs: l’amor al seu país, l’enfrontament dels problemes amb generositat i seny, l’amor a la bellesa i la solidaritat amb els amics amb dignitat i franquesa.

KENIA

2009-08-30T23:23:00.012+02:00

CONJUNT FOLKLORIC « AFRICAN TUMBAS»

KENIA

Independent des de 1963, Kenia agrupa pobles d’una gran varietat ètnica i cultural. Junt els orgullosos pastors massais, que també viuen en les estepes de la propera Tanzània, el país conté més de quaranta ètnies diferents i més de seixanta idiomes i dialectes. L’anglès i el kisuahili, idioma d’origen bantú, són els idiomes oficials del país.

Els pobles de Kenia comparteixen certes particularitats culturals, herència de nombrosos segles d’assimilacions i mescles. Deixant a banda els Suahilis de la costa, que desenvoluparen una cultura principalment mercantil i marítima, es tracta, majoritàriament de societats agrícoles i ramaderes. En només un segle la majoria de les cultures indígenes kenyanes, principalment transmeses per via oral, pergueren la seua essència. Aquesta pèrdua va continuar amb el èxode rural i la industrialització del país. Però certes pràctiques artístiques i artesanals es perpetuen, com les músiques luo i suahili, la escultura kamba, el teatre kikuyu, les danses i els cants massais.

Kenia és famosa per l’atractiu del safari, que li va donar fama internacional. Al idioma kisuahili, també anomenat suahili, la paraula safari significa « viatge ».Des de la prohibició de la cacera, en 1977, les fotos i els vídeos són els únics trofeus que els visitants poden aconseguir.

El conjunt del territori kenià es troba poblat per una extraordinària fauna salvatge, entre la qual es troben els cinc mítics animals africans: l’elefant, el lleó, el rinoceront, el búfal i el lleopard, als quals s’afegeixen totes les classes d’antílops, gacel·les, zebres, girafes i primats. Els profunds fons submarins de les llacunes costeres posseeixen també els més bonics jardins de coralls del món.

Aquest país es troba delimitat al nord pels deserts de Somàlia, Etiòpia i Sudan, a l’est per Somàlia i l’oceà Índic, al sud per Tanzània i a l’oest per Uganda. Físicament el podem dividir en quatre grans regions: la vall del Riff i les Altes Terres del centre són una regió muntanyenca, fèrtil, amb nombrosos llacs, i també és la zona més poblada. El nord i l’est, semi àrids i dedicats a la fauna salvatge, són el territori dels pobles nòmades i els seus ramats. L’oest es composa d’una vasta plana que baixa fins el llac Victòria i és una regió agrícola, on es cultiva te i blat. Pel que fa al litoral turístic costaner, es composa d’una estreta plana dedicada a l’agricultura del coco, fruites, productes lactis i cotó.

El conjunt folklòric «African Tumbas», fundat el 1996 a Nairobi, pretén propagar les tradicions dels quaranta dos pobles que forment la Nació Kenyana. A través dels instruments musicals i els vestits de les diferents tribus, conta la història d’aquest país. Travessat pel seu centre per la línia fictícia de l’Equador, Kenia agrupa en una superfície relativament modesta una mostra quasi completa dels diferents paisatges africans: planes immenses, altiplans coberts de sabanes recorregudes per boscos d’acàcies i baobabs, rius sinuosos rodejats de frondosos passadissos boscosos, vastes deserts puntejats de estranyes formacions rocoses, llacs de muntanya de color jade o turquesa, massissos muntanyencs coberts de neus perennes, en vessants cobertes de matolls i selves plujoses, platges tropicals bordejades d’esculls coral·lins al llarg de l’oceà Índic.